Camí cargol
L’espiral del camí interior a la plenitud individual, col·lectiva i universal
PAS: Participació i Sostenibilitat – Amics del Camí
[email protected]
Cardedeu (Vallès Oriental)
93 844 45 53
El Camí Cargol o camí a la plenitud és el vessant filosòfic que va inspirar el Camí.
Caminem com a metàfora de la vida per arribar a algun lloc, no a un lloc qualsevol, sinó a la plenitud individual i col·lectiva, seguint l’espiral cíclica de les 4 estacions.
És només si som, que podem decidir i fer, com a individus, com a poble i com a espècie.
El caminant no busca,sinó que es posa en disposició de trobar.
Ja està tot fet.
Les coses ja hi són,
són obertes i no esperen,
simplement són on són.
I és un cos.
Tot és el mateix cos.
El caminant
és la branqueta de terra
que s’esqueixa quan la pitja.
Caminar és no fer res.
El caminant no travessa l’espai.
És el vent i la pedra,
és l’estona que hi passa.
El caminant no és ningú.
El caminant és el paisatge.
(Laia Noguera)
El gran filòsof i català universal, principal propulsor de l’acció noviolenta al nostre país i nominat 3 vegades al Nobel de la Pau, Lluís M. Xirinacs, va incloure en el seu model filosòfic global de la realitat “Globàlium”, quin és aquest camí que va anomenar “camí a la plenitud”.
Les quatre estacions en el camí interior a la plenitud
Aquest és el cicle natural de vida de tot projecte, ésser viu, comunitat, nació, espècie o galàxia:
- Etapa de tardor: deixar anar tot allò que ja no ens serveix i que ens limita; l’alliberament del subjecte de les dependències mundanes (ascètica).
Recollida dels darrers fruits, maduresa de vida. - Etapa d’hivern: deixar-se fondre en la consciència universal o misteri profund de l’existència. Sentir-se u amb tots i amb tot. Aquesta “mort per a una major naixença” (Joan Maragall), allà on tot és unitat, pau profunda i no-dualitat (advaita, en la tradició oriental), a la natura es correspon amb l’hivern (mística).
Vellesa i mort o final d’etapes. - Etapa de primavera: deixar-se inspirar i fecundar per la força creadora de la natura. És el florir dels dons, de les vocacions i del propòsit vital. La primavera representa el renaixement de cicles, projectes, etapes, relacions, vides, etc. Profecia, en el llenguatge antic: tota persona i tot poble esdevé profeta quan es regeix per l’ètica del bé comú.
Naixement i infantesa. - Etapa d’estiu: deixar-se obrar des de la confiança plena per aquesta saviesa universal, a fi de dur a terme el propòsit i de posar els fruits vitals al servei del bé comú. És així com cada dia toths escrivim i determinem la història, com fundem el món, la nació i la societat, dia a dia, acció rere acció.
Es correspon amb la realització personal i col·lectiva, la qual porta a l’estat interior de plenitud.
Joventut i adultesa, plenitud de vida.
Les tres voltes del camí de plenitud
Des d’una mirada holística i global, el viatge interior a la plenitud no es pot culminar només a nivell individual. El camí complet suggereix que les quatre estacions d’aquest trajecte siguin transitades en les diferents dimensions que som: la individual, la col·lectiva o nacional i la universal.
Així doncs, la invitació és a fer el Camí des de la consciència de ser tant subjectes individuals,
com un arbre de comunitats del poble, de les cultures i fins la humanitat,
com a natura i univers: el conjunt d’espècies i d’ecosistemes.
I quan tanquis els ulls en el teu respirar sincer
no podràs ser qui no ets,
no podràs ser qui no ets.
Torno a ser jo.
(Oques Grasses)
Al web del Camí Cargol hi trobareu més informació i eines:
Més informació sobre el camí interior a la plenitud
En aquest canal de Telegram s’hi van publicant materials, vídeos, cançons, poemes, activitats: